UNA ESCÒCIA DINS MEU
No sé que tinc, una Escòcia dins meu.
totes les antenes oscil.lant, i la gola partida.
No sé que tinc, o potser sí,
la sal coent als ulls,
i el neguit d'haver traït per enèssima vegada
la intuició.
No serà un poema, no, això.
Un intent,
després d'adonar-me en un dia
de tot el desperdici de temps.
Un vídeo preciós amb la remor de l'aigua i el cant dels ocells, si que sembla una Escòcia a dins...
ResponEliminaNo sé si has fet un poema , però si que és poètic!
Em pensava que m'havia equivocat de bloc, ja veig que tu això de renovar-se, se't dona molt bé...
Petons,
M. Roser