dilluns, 5 de desembre de 2011

UNA ESCÒCIA DINS MEU




No sé que tinc, una Escòcia dins meu.
totes les antenes oscil.lant, i la gola partida.
No sé que tinc, o potser sí,
la sal coent als ulls,
i el neguit d'haver traït per enèssima vegada
la intuició.
No serà un poema, no, això.
Un intent,
després d'adonar-me en un dia
de tot el desperdici de temps.

1 comentari:

  1. Un vídeo preciós amb la remor de l'aigua i el cant dels ocells, si que sembla una Escòcia a dins...
    No sé si has fet un poema , però si que és poètic!
    Em pensava que m'havia equivocat de bloc, ja veig que tu això de renovar-se, se't dona molt bé...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?