TROBAIRITZ
Trobairitz
Ansiosa de la ma que atura el món
delir de pell del llavi traçant el cos,
el cavaller meu, lluita tot sol.
Posseït i orb d’amor,
Presoner d’un tel del somni
s’empara en la foscor.
emergeix entre les sines a mig matí,
Mans de pètal
vine amb mi
que sóc la teva flor oberta.
Ostres, quan he vist el títol del teu post me n'hi he anat de cap, fa uns quants anys que m'interessen molt aquestes dones excepcionals que van viure al segle XII a les Corts d'occitània, són les meves heroïnes, les meves princeses de contes de fades... Fas un homenatge a aquestes dones (Comtessa de Dia, Grasenda de Provença, Azalais d'Altier, Maria de Ventadorn, entre moltes altres) que van saber sobresortir en un món eminentment masculí, el dels trobadors
ResponEliminaEl teu, un preciós poema d'amor, que agafa perfectament l'essència de les trobairitz, la música molt adequada, però un pèl ratlladora sí que és. Felicitats, un poema, bonic, bonic (sensual, eròtic i cortesà) molt trobadoresc, amb la diferència que el teu traspua sentiment, els seus, no.
Gràcies Carina per aquest supercomentari del que n'he aprés molt, jo tot ho descobreixo per atzar, fa poc que m'endinso en Occitània, has vist l'obra d'Aurelia Lassaque és doctorant en poesia medieval la trobaràs aqui al papallones, jo li vaig advertir certa petjada de les trobairitz. Ara m'has deixat de pedra amb el sentiment.
ResponEliminaUna abraçada.