dissabte, 26 de novembre de 2011

LA REMOR DE L'AVENIR




Amagar-se els greuges
en la corba de l’espina
ansiosa  del palmell
que arrodoneix els mugrons.

Exhalar el gemec balb,
pretenies una escala al cel
maldestre
no trobes a  les palpentes cap esglaó

L'ànima a la pell
degota amb mil excuses
en l’esquerda de l’erm.


Tard o d'hora
el vent trenca el silenci
amb la remor d'un avenir. 

4 comentaris:

  1. M'agrada; té força. El vent sempre acaba trencant el silenci.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Un final molt rodó, per tenir-lo a la capçalera i de tan en tan revisitar-lo.

    ResponElimina
  3. Coincideixo amb els comentaris anteriors que té un fial molt potent, uns versos que, com l'eco de l'aire que irromp, ens deixa seguir el poema en la imaginació.

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies, treballo els finals. I em fan molt de be les vostres paraules.
    Una abraçada global.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?