dijous, 3 de novembre de 2011

CAPDELL DE LLANA


 Amorosida,
sóc el cabdell de llana
instant al gat.

Voldria ser-te liviana
imprevista, com d'aire,
 mussitar-te fins a commoure't.

I apaivagar-me
el trencall de les ones
a les pupil.les.

4 comentaris:

  1. Preciós vídeo que acompanya una poesia juganera, etèria i delicada.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Rafel, si que estic etèrea si, camino com desplaçant-me.
    una abraçada.

    ResponElimina
  3. M'imagino a la Sandra feta un capdell de llana , mentre el gatet el fa rodolar...
    Petonets.
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Jajaja, Gràcies m.Roser! jo la veritat en aquest moment no m'ho imagino massa...
    Una abraçada, enorme.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?