L'HOME



Ha esperat atent,
la feblesa
i la inequívoca senyal d'atac de la sang.

Va sorgir d'un clar...
Es delia immòbil per la inexistència meva.

Tant sols la tèbia llum
que sorprèn  les ombres
de la lucidesa, el feix,
m'ha mostrat
l'amarga passivitat
amb el que el temps
esborralla l'instant.

Em dol...
el  segell  seu encès a la carn.
Vaig oblidar que era un home
Per fer-lo immortal.

Comentaris

Entrades populars