SOSPIR LLEU DE LA NIT



No hi ha res...
Com la “nana” dels grills,
ni com el sospir lleu de la nit
escolant-se per la finestra.
Ni com vestir-se d’ambre
per fer d’una nova espera
un preludi  d’or cruixent,
estol estès sota les petjades
que travessen les estacions del temps.  

Comentaris

  1. Jo diria que la "nana" del grills forma part del sospir de la nit, de vegades no massa lleu...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. A mi m'encanta Roser, em serveix de somnifer el cant dels grills, i el sospir es la corrent de la nit de la tardor. Es un poema ambigu perquè mentre el pensava vaig trobar uns vells pantys en desús, i he acavat fent un "machembrat".
    gràcies per venir. una abraçada,

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars