dimarts, 20 de setembre de 2011

SOSPIR LLEU DE LA NIT



No hi ha res...
Com la “nana” dels grills,
ni com el sospir lleu de la nit
escolant-se per la finestra.
Ni com vestir-se d’ambre
per fer d’una nova espera
un preludi  d’or cruixent,
estol estès sota les petjades
que travessen les estacions del temps.  

4 comentaris:

  1. Jo diria que la "nana" del grills forma part del sospir de la nit, de vegades no massa lleu...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. A mi m'encanta Roser, em serveix de somnifer el cant dels grills, i el sospir es la corrent de la nit de la tardor. Es un poema ambigu perquè mentre el pensava vaig trobar uns vells pantys en desús, i he acavat fent un "machembrat".
    gràcies per venir. una abraçada,

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?