dissabte, 17 de setembre de 2011

SOM ESCOLA EN CATALÀ


A la revista de Nosaltres. que és  la revista que edita l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos declarava que gran part de la responsabilitat que tenim en la poca lectura poètica sobrevé per els programes educatius. En aquell moment tenia en ment l’educació i la formació que jo vaig viure, que fou totalment en castellà amb només una hora de gramàtica catalana.
En tota la meva formació fins i tot al primer grau d’administratiu, també en castellà no vaig llegir ni un poema en català. No recordo cap autor ni autora. Només “los articulos de costumbre de Mariano Jose de Larra, la Celestina, el Quijote el libro del Buen Amor”, i un reguitzell més de Clàssics de Literatura Castellana, i precisament perquè el meu mestre era un actor empedreït que ens feia reviure els clàssics, i transmetre’ns la seva passió.
Doncs bé, aquest matí m’he assegut a revisar el material nou del meu fill, perquè han arribat tres dels llibres que emprarà enguany. Ell fa primer de cicle inicial, i el llibre del que us en parlo forma part del projecte TRAM editat per l’editorial Galera, m’he anat meravellant a mida que avançava en les lliçons, perquè obre cada lliçó una poesia per treballar a classe, Folch i Camarasa, Lola Casas, i Vicent Andrés Estelles amb el poema la Lluna els introdueix als planetes i a l’espai. Exercicis com completa aquesta recepta del Pa amb tomàquet i pernil!, inventat el nom dels personatges, o escriu una nota per la mare, i després a l’ordinador i imprimeix-la. La revisió dels temes amb el lema: TU JA HO SAPS!  Que és absolutament encoratjadora. Retalla i enganxa i un magnífic diccionari visual per cercar les paraules que no saben escriure. Així es que estic orgullosíssima de l’educació i la formació escolar del meu fill i per poc que sembli el que jo pugui fer, us ho asseguro no permetré que me la canviïn mai.
SOM ESCOLA CATALANA.

2 comentaris:

  1. Gràcies en nom dels i les mestres! Jo també procuro, en la mesura que puc, que els meus infants a la classe, sàpiguen de la nostra literatura! Un petó!

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord. Si no fem aquesta feina des de les escoles, els nens i nenes no podran gaudir del plaer que dóna sentir-se una persona sensible i transmetre-ho als altres...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?