diumenge, 5 de juny de 2011

I POESÍADA DE VILAFRANCA DEL PENEDÉS


Ni la temptativa del cel va aconseguir impedir que ahir celebréssim la I POESÍADA de Vilafranca, i així les meves pregàries als Déus, que no els càntics oferien una treva digna d'aprofitar i assaltàvem just al davant de l'estàtua de'n Milà i Fontanals, el carrer amb la primera lectura de la veu de'n Santi Borrell qui ens va recitar alguns poemes dels Dies a les mans, la segona intervenció prevista era la meva al carrer Consellers però finalment l'organització va alterar-ne l'ordre degut a la premora d'agenda del senyor Joan Porcà, però al marge dels canvis d'última hora. La poesia s'endinsava en el ventre del barri gòtic de Vilafranca i s'instal.lava el vers a les pedres, la poesia dolça i melangiosa de M.J. Juàrez, els pretèrits i reflexions d'Antoni Casals, la veu poderosa i el vers emotiu de Marta Pérez Sierra, la cura de la paraula de'n Rafel Casas, i la serenor que desprenia, l'imbatible vers lluitant per obrir-se pas entre el pas dels cotxes i el carrer de l'Albert Carrasco, per culminar al Palau Baltà amb la intervenció de Violant de  bru.
Una passeig per les entranyes parlant de projectes, i escoltant el vers on es van anar afegint espectadors en la mesura que la clariana de cel ho permetia.
La descoberta d'A l'encesa de la llum, de la mà de Pilar, aqui ja he rastrejat aquest matí mateix, per culminar una nit màgica amb l'entrega del 19 è Antoni Massanell i Luis Chamizo per l'associació de Veins LES CLOTES.
Retrobar-me amb vells amics, i recordar l'Anna amb l'homenatge que es mereixia escoltant un poema de la seva pròpia veu, i patir una el.lipsi en el temps veient com un participant rebia el seu primer premi de Poesia, i a qui se li reflectia l'emoció continguda, i anar-me'n al llit amb la sensació d'haber estat partícep d'un somni és el pòsit que m'ha quedat del dia d'ahir i per a mostra de tanta felicitat crec que el millor és oferir com a mostra un botó, la imatge de'n Carles, l jo amb el cartell del premi on hem estat ja algunes vegades guardonats però aquest cop amb l'honor d'ésser membres del jurat-


5 comentaris:

  1. Gracies a tú, al lliurament de premis, he pugut plorar a l'Anna Mª Molpeceres, no em va ser possible fer-ho avans i em calia. Al meu Facebook hi he penjat una poesia d'ella (fina sole leon) esta penjat a notes, és el poema "no puedo permitirme" no se... en ell era ella, amb la seva melanconia i el seu optimisme.
    Fina Solé Léon

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies Fina!, ara vaig a mirar-me'l.
    Jo ja l'havia plorat però esgotaré les llàgrimes.
    Era necessari aquell record d'ahir.
    una abraçada.

    ResponElimina
  3. Un gran record que afortunadament no va ser passat per aigua.

    ResponElimina
  4. L'emoció del moment, era historia fins que t'he llegit.El plaer de compartir una breu estona amb vosaltres, passa a ser part de la meva historia.
    Gràcies de tot cor.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?