Nota: Aquesta nit publico aquesta petita perla d'Aurélia Lassaque poeta occitana que va venir al 2010 dins del cicle "veus paral.leles" a Vilafranca.
Aurélia Lassaque
Ombras de Luna – Ombres de Lune, éditions de la Margeride, Nîmes.
(1ère éd. 2009, 2ème éd. 2010).
Traduction de l’occitan au catalan par Laia Noguera.
La negressa somiava
D’iranges roges e redondes,
Miralh vegetal
De sas popas regolejantas de lach nòu ;
Li nasquèt un dròlle
Del pel rosset e dels uèlhs verds
Que servava en secret
Dins una banasta de fruchas falsas.
***
La negra somiava
Taronges roges i rodones,
Mirall vegetal
Dels pits que vessaven llet nova;
Li va néixer un fillet
Ros i d’ulls verds
Que amagava en secret
En un cistell de fruites falses.
Preciós, fascinant, enigmàtic, màgic i poèticament fortíssim...Gràcies per donar-los-la conéixer...
ResponEliminaHa estat a causa d'un secret que portem tu i jo entre mans però sigui com sigui esés fascinant!
ResponEliminauna abraçada.
Realment és una petita perla, amb unes métàfores precioses...Amb un secret difícil de guardar.
ResponEliminaAquest poema podria ser una cançó de bressol.
No sé perquè he pensat en "canción de cuna para dormir a un negrito".
Gràcies per aquests regals Sandra.
M. Roser
Si M Roser, et fa pensar en una cançó de bressol misteriosa.
ResponEliminaai si no fos per tu amiga, que en faria de dies que hagues deixat a la deriva el blog.
Sandra.