dimarts, 5 d’abril de 2011

LA VANITAT DE L'AUTOR

Vinc de Tèrbol atzur, on a cada actualització descobreixo nou material per  llegir, aquest matí  la biografia de Queta Garcia, d'allà inevitablement he arribat al blog de Na Queta, i m'abelleix traduir al català, un apunt sobre la vanitat de l'escriptor que l'he trobat precís, i molt interessant.

"Sovint se'n parla de la immodèstia i la vanaglòria dels escriptors, éssers creguts, que no acceptem be les critiques, i ens alcem per tal de no descendir de l'ego del pedestal més forassenyat i descomunal I alguna cosa certa hi ha en el meu mode de veure-ho en aquestes afirmacions, asseveracions invectives, fetes, sempre, amb l'anim més constructiu per la resta dels mortals, ja siguin llecs o experts, en aquesta i en moltes altres disciplines, però per damunt de tot més savis i més capaços que un mateix. 
 Parlo per pròpia experiència, des de la meva perspectiva d'autora, crec que tenen raó,que no s'equivoquen, i el motiu és simple, clar i diàfan com el dia, perquè no hi ha res comparable a la vivesa de crear, a l'atreviment d'engendrar una obra, de donar-li forma al cap, de traslladar-la al paper, d'iniciar-la i aconseguir cloure-la, observar cóm dona les primeres passes i comença a caminar...
Això només és a l'abast d'uns pocs agosarats, orats sense massa lucidesa. Res engrandeix tant la vanitat de l'artista com la pretensió de dur a terme el seu treball, de ser capaç d'acabar-ho a bona fi, fins a les seves últimes conseqüències. Perquè l'èxit no rau en aconseguir publicar-lo,(missió impossible per a els que encara no mengen d'aquest boci  de pastís), ni tan sols en vendre més que ningú, tampoc no hi és en rebre les millors critiques, l'èxit rau en el centre mateix de l'esforç, en arribar a convèncer-te que pots fer-ho, malgrat suposi morir en l'intent...


Entossudir-se
Perseverar
és allà on rau el veritable orgull, la veritable vanitat, i no renuncio això, ni me'n penedeixo. 


Traducció per Sandra D.Roig.

3 comentaris:

  1. M'alegro molt , Sandra, que 'descobreixis' autores en el meu blog. Explicaré que vaig conèixer la Queta per casualitat, havia de presentar el meu anterior llibre a Sant Boi, en una llibreria i vaig pensar que el millor seria demanar-ho a algú d'allà,però no coneixia ningú. Vaig començar a mirar blogs i em vaig ensopegar amb el seu, li vaig escriure i em va fer una magnífica presentació. M'alegro que ara hagi escrit en català, també, té unes novel·les molt interessants en castellà. Malgrat els prejudicis vigents, per la nostra educació, forçada o no, podem fer-ho sense problemes molta gent.

    Sembla mentida la gent que fa coses interessant i no és gens coneguda ni mereix sortir 'a la tele grossa'. Sobretot dones, no sé si és mania, però m'ho sembla...

    ResponElimina
  2. jajaja no és mania, quan vaig llegir aquest post em va agradar tant, que sense voler vaig traduirlo al català en veu alta, i te molta força, ahir li vaig demanar si podia traduïr-lo al català pel papallones i em va dir que si!
    una abraçada. Júlia.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a totes dues per l'atenció que em doneu. Estic d'acord en tot, no hi ha lloc pel "petit escriptor" encara que la feina sigui gran. Segons el meu parer no hi ha escriptor "petit".
    Queta

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?