La imatge és de SANDRA TORRALBA podeu trobar-ne més a www.sandratorralba.com, Però en aquest cas l'he manllevat d'un article de Telamamaria Reus.

Aquesta imatge forma part de les cavil.lacions que em remouen per dins, aquest mati de dilluns. Segurament la lectura que jo en faig de la imatge no té massa a veure amb el que l'artista vol significar, però a mi em serveix gràficament per preguntar-me cóm anteposem la nostra pròpia felicitat davant de la felicitat dels altres. 
Més enllà del planell íntim de les meves relacions amb l'entorn, del que jo us vull parlar és de cóm afecta l'impacte del lector en la pròpia creació, potser resultaran rebuscats els pretextes, però el que és evident es que hom no escriu de la mateixa manera en privat que en públic, perquè res es fa de la mateixa manera, per més llibertat que t'atorguis en l'escriptura. 
Durant molt de temps ha existit en mi certa pressió, i no pas perquè les persones que em visitin hagin  estat mai desconsiderades, en aquest aspecte puc estar ben orgullosa, però si en la percepció que rau de l'imaginari i amb la que fantasiegem ens llegiran els altres.




Comentaris

Entrades populars