dijous, 10 de març de 2011

VEUS D'OBLIT IV



Com un amant sospeso els teus volums,
hi ha elegància en la teva caiguda,
senyora que m’esperes, a la tarda,
dona de sol ponent, daurada i tèbia.
Sobre els teus flancs la llum es torna viva,
i és la llum que, als meus ulls, m’enamora.
Diàlegs de silenci, full per full viscuts,
carícia de la lletra al cos tot nu.
Tot el que tu em diràs és un poema,
jo escriuré aquest poema sols per tu.
Del llibre “La muralla”

Les meves catedrals
Temo el vitrall que oculta
les raconades d’ombra:
potser un alè glaçat
m’aturarà al camí
i hauré de trobar els somnis
oblidant-me del cos.
Del llibre “Clau de blau”

Abelles

L’abella fa la ronda solar, flors d’espígol, granades
a la llum d’agost. Quan tu la mires s’estremeix la Terra;
es gira cap al sol, pesada i gràvida:
ja he madurat, mormola amb els llavis encesos,
i crema l’herba amb un sospir de foc.
Del llibre “Eterna”
             Ossos

Al cementiri trobo els ossos
mig colgats per les herbes,
desferres de fusta i vidres,
mirada buida i desfeta, acusadora i tot.
Desprenen olor seca, blanca i aspra.
Eren ells, i aquells, i els altres.
Sota els til·lers, saücs i plàtans
sento l’eco llunyà de l’elegia


a Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Del llibre ”Històries roges”


OLGA XIRINACHS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?