dijous, 10 de març de 2011

VEUS D'OBLIT (FINAL)


Sovint imagino el temps com un horitzó encès, i observo que cada gota és un instant, i que va estanyant-se essent el preludi d'una llum encegadora.
Aquestes no podrien ser mai Veus d'oblit, perquè son veus d'ona que reberveren en el temps, i perquè com ja suposàveu l'oblit no te veu, és una immensa massa de blanc que cobreix tota remor de record.
Aquest és només un tribut íntim que em permeto, i que espero que us hagi almenys remogut i commogut, com ami cada paraula.



2 comentaris:

  1. Escriure en calma. Escriure en la calma, assaborint cada paraula ben escrita amb totes les seves facetes de color i mesura. Sostenir cada paraula a la mà tèbia i deixar-la anar a l'infinit.

    ResponElimina
  2. Estimada Olga, transmetré aquestes paraules aquesta mateixa nit a les dues-centes dones que escoltarán els vostres versos.
    :)
    ai doneu-me llum...
    Una abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?