dimarts, 4 de gener de 2011

ENS CALEN LOU GRANTS



A propòsit de "SE SABRÀ TOT"

Fa dues setmanes vaig anar a un centre comercial per tal de proveir-me d’aquelles coses necessàries per abastir tot el que el Nadal comporta, i com sempre aprofitant l’ocasió vaig dirigir-me al prestatge que conté els llibres, vaig meravellar-me perquè  tres prestatges eren a  vessar de llibres en català, per adonar-me per enèsima vegada de la realitat que ens envolta: -català sí, de catalans, no--.
Per tant com a revenja personal contra el sistema vaig agafar “SE SABRA TOT” de Xavier Bosch. Afegiré que un/una pot escollir un llibre per la temàtica, per la sinopsi, per la coneixença de l’escriptura de l’autor i l’autora, però en aquest cas el vaig escollir per Català i punt, al marge del premi Sant Jordi, perquè a vegades no acabo de coincidir amb els veredictes dels jurats.
Segurament si de menuts haguéssim assistit d’excursió a un diari, talment com vam fer amb Caves Freixenet o el Molí paperer, podríem tenir (vague) si voleu  alguns punts de referència que ens apropessin  a les hores que transcorren en aquest àmbit. Però com això no ha estat així, (almenys en el meu cas) .Fins al moment val a dir, que la única idea preconcebuda que tenia era la de la  trepidant i emocionant vida d’aquell Lou Grant, que tenia un tret fonamental en la personalitat del personatge, la seva bonhomia.
I potser aquest és el millor moment per escriure aquest article, perquè precisament ahir vaig respondre una enquesta de cert diari català, anònima i secreta, i perquè tot just acabo de culminar la lectura del llibre. Es precisament d’aquest llibre del que vull parlar.
Sempre començo la meva opinió insistint, en el fet important que no sóc periodista i que la meva opinió es ben humil.
Així que, a propòsit del llibre “SE SABRA TOT”  de Xavier Bosch (Premi Sant Jordi 2009), diré que esta escrit en un català col·loquial i àgil que incorpora paraules de nova adquisició en el DIEC, com follar, mamada, etc...
Particularment, reconec que m’agrada més la paraula Fel·lació, (pel moviment de llengua que representa). Però al marge del català  que m’agrada més a mi, la novel·la duu un to dinàmic que es debat entre la vida d’en Daniel Santana qui ascendeix a director del Crònica, i el Senza un periodista de societat que ha perdut la família degut a la seva separació i en conseqüència les creences. I que el porta a ser informador d’Al-Qaeda.
D’entrada el llibre em colpeix amb algun fragment i ara, (si que pensareu si n’arriba a ser innocent!), quan escriu mentre presenta al personatge de l’Eva, una noia mossa d’esquadra que manté una relació sexual amb en Senza que: “havia estat educada sota la il·lusa creença que l’esforç la duria a l’èxit”.
No, no en sóc gens d’innocent, però el  que em va sobtar va ser veure-ho tant categòric ament escrit.
La corrupció del diari, la lluita pels interessos, i la manipulació de la informació es destapen en “SE SABRA TOT”, mentre en Daniel explica al cessament del seu càrrec, o més ben dit els motius que el van dur a plegar.
Aquesta fou també la novel.la que despertà el rumor dels motius reals per els que va dimitir en Xavier Bosch de l'AVUI, però ell ni afirma ni desmenteix. 
M’ha agradat, però enyoro una mica de to literari envers d’un to tant periodístic. Potser el que no m’ha agradat tant es enfrontar-me a una realitat que intueixo, val a dir que esta catalogat com a gènere de FICCIÓ.
En definitiva, una novel.la entretinguda escrita amb una fina ironia, que em fa pensar en que ens calen Lou Grants com en Dani Santana, capaços de dimitir per principis. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?