Imatge extreta de: empordotxa.blogspot.com
Quan llegeixo, penso en l'orígen del poema. Surt la mateixa il.lusió o tristesa.
el focus es la lluna, i no hi ha ningú que em faci sortir de la meva història, al principi et sents hoste, però després somnio en fraccions de segons que tinc el valor de dir-ho en veu alta, ara bé, després em faig minúscula.
I m'agradaria que vingués una onada d'aigua i m'engolís, aleshores sento com se m'eriça la pell, I després (això si) penso que dec tenir les galtes de prèssec madur, i em cobriria amb el primer que pases per davant meu.
Però se't puja l'adrenalina, i més si hi ha música que és el vehicle per el viatjo surant per la meva història.
