diumenge, 5 de desembre de 2010

UNA SENSACIÓ DE NAVATA.


Ahir vaig anar a recitar a Navata, al centre sindical.
Hi anava en "son de VERSOS.CAT", per a participar en el recital que va organitzar perfectament en QUIM PONSA, per als membres de la pàgina. 
En Quim va fer una acurada presentació de nosaltres, apuntant alguns trets característics de la nostra escriptura en alguns moments, o si més no de la personalitat que ens fa  heterogenis. 
La música d'Albert Cuevas, va omplir la sala i afegir intensitat a les nostres paraules. 
Em va sorprendre la increible capacitat d'improvitzar la música a mida que el recital avançava adaptant-se als nostres versos. 
N'Assupmta recità versos de la poetessa figuerenca Remei Martinez, versos que cercaré per preciosos i bellíssims que de la veu de l'Assumpta s'envolaven amb estil. 
La sala era plena!, que aquesta es una gran notícia, (no sé que té aquesta Girona meva), que m'enamora, i es que quan hi vaig (no pas per mi), però el públic respon, i això fa que sempre tinguis un dia per recitar allà, et sents agraïda. 

Al finalitzar l'acte i encara bategant dels nervis, vaig demanar als meus companys que expressèsin una sensació per tal de fer una crònica conjunta i aquestes son les sensacions...
Alguns de vosaltres no heu posat el nom, així que intento recordar per ordre, si m'equivoco, feu-m'ho saber. 

"Sensació de Victòria, la paraula guanya a la imatge, un Miracle!" Quim Ponsa. 

"He sentit vibrar la màgia de la Poesia en mi, els versos dels meus companys i companyes, m'han fet estremir"
Carme Pagés.

"M'ha agradat molt la prosa poètica de la Sandra, voldría ser una ampolla plena de poesia i surar per l'ample mar". Raimon Gil 

"Es un plaer poder participar d'un grup com VERSOS.CAT, a cada recital hi aprenc coses noves. Un col.lectiu molt heterogèni". Teresa Bosch.

"Entre l'amor, i el desamor, les prossàiques poesies, la Teresa Bosch cercant l'essència poètica i la crítica social més punyent d'en Quim Ponsa, la música de l'Albert Cuevas s'ha agermanat amb la veu de la Sílvia, i la de la Carme Pagés per omplir la sala de sal, i dolçor. Pura i dura. Gràcies Sandra". Daniel Ruiz Trillo. 

"Que un bocinet de poesia empleni sempre el racò més íntim del teu cor. Petons infinits. Amb els versos hem emplenat un poblet dedicat a la Poesia. NAVATA!". Quim Martínez i Silvia Casamort. 


"BRUM BRUM"
S'ha engegat el motor , hem escalfat l'esperit amb versos dels racons més recòndits de la geografia catalana, 
Ens expandim i ens fem conèixer, creixem com a persones, i ens escoltem els uns als altres, i tot i la nostra hetereogènia poètica ens entenem.
Fem Brum Brum cap a l'infinit fins la darrera explosió verbal: BUM a Navata!

Sonia Serrabao.





2 comentaris:

  1. encantat d'haver-vos acollit al nostre poble. realment sou un grup de gent molt maco, i la sensació va ser la d'estar en familia....i a més. ningú no es va penjar de l'arbre genealògic.
    Aupa la ostia.

    quim ponsa

    ResponElimina
  2. Quim, has estat l'únic que ha deixat l'empremta.
    Gràcies a tu, de tot cor!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?