MISSATGES

 
 
 
 
 
 
Ja fa temps que sabem, que no hi han ampolles amb missatges, que van plenes d'aire o de pòsits de vi surant a la deriva d'altres corrents, que si hi havia una de meva, la terra se l'endugué a l'Àrtic i allà no parlen català.
No passa res, l'amor és un geperut malgirbat del pes que ha de dur a sobre.
Tota la passió, els dies, les hores i les nits, 
Si quedava el pòsit d'una nit, s'ha esbravat a mar obert.
No cal, ben mirat esperar-ne res mes que la mà que t'acotxa quan avança una nit freda, no cal, potser la guspira que t'encèn és només uns ulls que clamen la companyia racional de soportar tones de fracassos, i de desitjos avortats per les possibilitats exhaurides.
L'amor? només era un geperut malgirbat.
Avui, he nascut, i tu has tallat el cordó umbilical que vaig pretendre únic. 
Quin malaratament d'energies, i de versos, tants versos llençats al mar.

Comentaris

  1. ai amic l'amor fa sang...

    ResponElimina
  2. sip, però mai mes, Noelia.
    :) gràcies per la visiteta.
    t'abraço.

    ResponElimina
  3. L'amor a vegades dol..., però a vegades també t'acarona....

    ResponElimina
  4. L'Amor ainss moltes vegades fa tant de mal oi?:(.
    Fa un parell d'anys aproximadament vaig escriure un missatge amb el cor trencat i el vaig deixar amagat en un indret de la muntanya. Allà la Mare Natura guarda el meu secret.
    petonets blaus carinyet.

    ResponElimina
  5. Sempre que miro el mar penso que m'encantaria trobar-hi un dia una ampolla amb un missatge...
    i encara no he perdut l'esperança, al cap i a la fi, somniar es gratis. Sandra, sim'ho permets et posaré amb els meus blogs amics i gràcies per acollir-me
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Hola amigues!
    A a vida reps molts missatges d'amor encara que no vinguin en una ampolla.
    Moltes gràcies pels comentaris!.
    Sabeu que?, que jo ja estic enamorada de fa temps, i ningú podrà igualar el que sento per la Literatura, i aquell missatge el vaig rebre en guanyar el primer certamen literari.

    Ahir vaig tenir el plaer de llegir aquest text al so d'un instrument que emulava el mar de la mà d'Albert Cuevas a Navata, i malgrat els nervis no em deixar fer-ho prou bé, va ser íntimament gatificant.
    I ja en tinc prou
    Us abraço a totes, i M.Roser seà un plaer.

    ResponElimina
  7. Afortunadament a l'oceà d'internet sí hi ha ampolles amb missatges.

    ResponElimina
  8. Benvinguda Irene!
    si, però son molt pocs els que no se0t desfan a les mans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars