dijous, 16 de desembre de 2010

ALTRES AUTORS: DAVID FIGUERES

El dia 20 de març del 2009, vàrem sopar a casa amb els meus amics,¡després en Carles i jo vam anar cap a l’estudi per tal de fer una breu incursió  en els blogs que a l’endemà s’exposarien en el dia mundial de la poesia celebrat a Vilafranca.
En arribar als dies i les dones i llegint la biografia de David Figueres vam saber a l’instant, que estavem al davant d’un escriptor amb una clara identitat pròpia, i personalitat perquè la biografia semblava haver-la escrit  la seva mare, just en aquell moment en Carles i jo vam dir, evident! qui pot saber millor la teva biografia que la teva mare! (si es que es cert que ha estat aixi), però que a la resta se’ns escapa li atorgava al text una tendresa que espurnejava, latent des del principi de la lectura.
(Text extret de ciutat Oci POETA DEL MES DE GENER DEL 2009David Figueres. Reus, 1974. Ha publicat els reculls de poemes A les portes de Tannhäuser (Premi Gabriel Ferrater 1996)i El trànsit de la llum (2001) així com narracions en llibres conjunts guardonats en diferents premis literaris d’arreu dels Països Catalans. Cal destacar el Premi Salvador Reynaldos de periodisme (Premis Recull de Blanes 2008) per l'article Una tardor resplendent per a l'Anna Politkòvskaia.
Ha estat col·laborador sobre temes literaris i culturals als programes El Racó de Ràdio Ciutat Vella,de Barcelona i Espais de Calma i A la fresca de Ràdio Vilafranca del Penedès. Ha exercit de guionista i actor radiofònic en diversos programes de l’emissora Punt6 Camp de Reus i ha participat en nombrosos recitals poètics.
Ha fet estudis administratius, de guió televisiu i d’Humanitats. Ha estat Secretari de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Lectura de Reus (1999-2001) i coordinador del PEN Català (2003).
Actualment viu i treballa a Barcelona compaginant la seva feina com a administratiu amb la creació literària, l’activisme cultural i els recitals poètics. És mantenidor, des del 2004, del bloc digital Els dies i les dones i és membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Català.
Altres premis son per exemple el premi  de periodisme Salvador Reynaldos de Periodisme dins del recull de blanes 2008  per "UNA TARDOR RESPRENDENT PER L'ANNA POLITSKÒVSKAIA".

Actualmemt presenta l'espectacle "Amb les ungles enceses de la nit" en el que recita la poesia pròpia amb acompanyament musical i que el va dur al TEATRE EL MAGATZEM dins dels actes encabits en la tardor literària de Tarragona, i al HARLEM JAZZ CLUB.

Es precisament d'aquest espectacle que us en vull oferir una mostra, que trobareu al seu blog.

POESIA INÈDITA


AQUESTA NEU QUE CAU
Havien anunciat aquesta neu que cau
i que observo aixecant la vista del paper.
Finestra enllà, el blanc va sotmetent colors.
Aquí dins és el negre que envaeix tot el full.
Hi ha una calma quieta. Ja no se senten plors.
El nostre nét petit finalment deu dormir.
Avui fem de cangurs. Els nostres fills són fora.
Un cruixit d'esglaons. Tu, que puges l'escala.
Ets a l'habitació i te'm quedes mirant.
Flairo el teu perfum dolç i faig veure que escric.
Coqueta als setanta anys, em beses a la galta.
Somric, deixo la ploma. Llueixen els teus ulls.
"La fera s'ha adormit" i m'agafes la mà.
Plegats veiem la neu com lenta va colgant
aquest paisatge net que ja estimem tots dos.
Demà serà el trineu i un nas de pastanaga.
Demà seran les fotos per ensenyar als amics.
Te'n vols anar i no ho vull. "Va, que tinc molta feina..."
Escric aquest vers d'ara, de pressa. Per plegar.
Vull acabar el poema i estar del tot per tu.
Però tu ja no hi ets i és inútil buscar-te.
No has pujat cap escala, ni m'has besat, amor.
No tindrem mai cap fill.
Ni envellirem plegats.


JARDÍ DESCLÒS
A l'estiu van fer tallar les pomeres.
Per no haver de treure les males herbes,
entre els rosers, van posar-hi pedretes
volcàniques i van flanquejar tot
el límit de gespa -clapes de trèvol-
amb travesseres de via de tren.
Ara, passo la maroma per damunt
de les fustes de color xocolata
intentant trobar la millor manera
de fer els canvis en el jardí del que sóc
sense desvirtuar-ne l'encant que té
pels qui no veuen les fulles caigudes,
les piles d'herba podrint-se lentament
rere els xiprers tupis i retallats.
Al vespre el cel s'ha tapat.
Ha plogut.
L'alzina que vaig plantar ara fa tretze anys,
l'avet blau que hi va deixar l'avi,
s'han mullat impertorbables,
serens.

2 comentaris:

  1. Poetàs! tot aquell què és capaç d'estendre l'amor amb la roba de la poesia entén què és escriure...i jo he tingut el plaer de compartir cafés i paraules....

    ResponElimina
  2. Es extraordinari, el veritable amor per la literatura que li surt per la veu.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?