divendres, 12 de novembre de 2010

QUADERNS I COMFESSIONS

Estic llegint Quaderns i comfessions íntims de Rosa Leveroni, ( editorial 3 i 4 ) tot just l'he començat aquesta nit, i m'ha vingut al cap el mal moment per fer associacions absurdes, però també fruit de l'atzar internautic trobo l'article que dedicà Na Júlia precisament a aquest llibre en la Panxa del bou,. 
També em ve al cap una frase Na Vinyet Panyella, en el que venia a dir que la història de Rosa Leveroni no es pot reduir a l'ombra d'una història d'amor, que és el que esposa aquest llibre. 
Però més enllà de la lectura primigènia que en faig, (ara no sé perquè he posat aquesta paraula, que no es ni meva),  m'abelleix posar un fragment, mínim i escollit que subscric. 


"Mai no he sentit la pruija ---Humilitat, orgull?--d'ésser inmortal o d¡ocupar cap ratlla en els manuals de literatura.Si he escrit i escric encara versos, és per una pura necessitat interior (...) Però haig d'afinar més en la sinceritat. He escrit per una pura necessitat interior però sempre per a fer patent a un altre el meu jo, un cop aconseguit això, necessitat inmediata, urgent, i dolcíssima, per qué ha de preocupar-me la inmortalitat?"

2 comentaris:

  1. procurar-se la immortalitat?
    en certa manera no cal ni que ens ho plantejem, ho som, no en cos, però em sembla que si en ànima... ja ho diuen els físics-quàntics, i d'alguna manera quan ens expressem ja programem les nostres neurones en el què diuen el "tot"... allò que em sigut, som i serem, ara éssers vius amb consciència i després no ho sé, matèria transformada, energia que perdura...

    ja sé que no és gaire poètic... però

    salut i bon dia
    una abraçada

    ResponElimina
  2. Gràcies Joan! aquest només és un dels primers textos, n'hi hand e molt bons, malgrat ens exposen una cara trista d'una gran poetessa.
    :) una abraçada

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?