NO SER-TE
Cobrir-se amb màstic
les fissures, totes
dessota
el sorollar
incansable d’un aire
Moscatell,
fulles esparses
despenjant-se del temps,
I la perpendicularitat
irracional de sostenir-se
i no defallir
sota un calidoscopi
flamejant l’ambre
d’estimar-te
malgrat no ser-te.
les fissures, totes
dessota
el sorollar
incansable d’un aire
Moscatell,
fulles esparses
despenjant-se del temps,
I la perpendicularitat
irracional de sostenir-se
i no defallir
sota un calidoscopi
flamejant l’ambre
d’estimar-te
malgrat no ser-te.
Meravellosa imatge d'amor entre vinyes, tardor i postes de sol.
ResponEliminaCom sempre, sublim
ResponEliminaSip, per primer cop a la vida, es un poema molt bonic, malgrat la font d'inspiració no s'ho mereix, :).Com sempre també.
ResponEliminaara vaig a cà vostra!
us abraço.