dilluns, 15 de novembre de 2010

NO SER-TE



Cobrir-se amb màstic
les fissures, totes
dessota
el sorollar
incansable d’un aire
Moscatell,
fulles esparses
despenjant-se del temps,
I la perpendicularitat
irracional de sostenir-se
i no defallir
sota un calidoscopi
flamejant l’ambre
d’estimar-te
malgrat no ser-te.

3 comentaris:

  1. Meravellosa imatge d'amor entre vinyes, tardor i postes de sol.

    ResponElimina
  2. Sip, per primer cop a la vida, es un poema molt bonic, malgrat la font d'inspiració no s'ho mereix, :).Com sempre també.
    ara vaig a cà vostra!
    us abraço.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?