dissabte, 30 d’octubre de 2010

ELIPSI EN EL TEMPS

Aquesta tarda hem anat al barri de Roquetes, de Vilanova per tal de comprar-me roba en una botiga que sempre trobo roba actual i be de preu. En sortir hem vist que hi havia una festa popular, una festa d'associacions culturals del barri on unes nenes ballaven dalt d'un entarimat, salsa.
A la meva esquerra hi havia una nena que m'ha semblat gitaneta i que ballava exactament com les de la tarima amb una gràcia extraordinària tota sola, i he imaginat les hores que havia assajat aquell ball amb la seva amiga que devia ésser sense cap dubte alguna nena que ballava a dalt.
Just en aquell moment m'he vist a mi, al peu de l'estan que el meu gimnàs havia llogat fa molts anys al FIRACIUTAT de Barcelona.
La meva amiga, que era a més la meva veïna ballava el ball de "la colegiala" duien una bata a quadrets vermella amb un gran llaç al coll, un maiot vermell, bambes "Victòria" Blanques i mitjots, dues cues i els hi havien pintat pigues, jo no sortia, però m'havia apuntat per veure a la meva amiga.
M'estava a peu d'estan, ballant la colegiala. A la meva dreta hi havia la directora de l'escola supervisant, mentre les altres ballaven, el seu marit se li acostà i li digué:- com és que no està aquí dalt aquesta nena?, ho fa millor que algunes-.Ella li respongué:- que no ho veus?, que es grassa.
Jo prou feina tenia a ballar entusiasmada, de fet, (inclús de gran la música m'abstrau i de vegades em poden parlar que ni contesto, estic immersa en el meu mon).
Aquell petit detall, no ho vaig comentar mai a casa, m'ho vaig guardar per mi, perquè tenia 10 anys i moltes coses per pensar i descobrir.
A l'any següent em van s'el.leccionar per sortir al teatre, aquesta era una gran notícia perquè no totes sortien al teatre, només les més bones.
Recordo la il.lusió amb la que li vaig dir a la meva mare que m'havien sel.lecionat! Que m'havia de comprar un maiot "xul.lissím" blau elèctric que duia una franja taronja i una altra groga just a l'alçada de les espatlles  d'on penjaven uns mocadors de colors.
La meva mare va trucar a la meva tieta,. Per dir-ho plena d'alegria i el dia de teatre van venir tots.
La meva tia, el meu tiet, el meu pare, la meva mare, el meu germà...
Quan vaig sortir a escenari i ens vàrem col.locar per a començar a ballar la B.S.O de "Ghost Busters", la meva mare es va quedar esglaiada, i a la meva tia li va caure una llàgrima.
El quadre de ball era conformat per dos nenes amb sindrome de Down, tres nenes "grasses" entre les que em compto, i una noia d'uns vint anys que era tetraplègics i l'havien deixat asseguda a terra.
Va exposar-nos a l'hora a totes a la compassió pública,. I jo mai li vaig dir a la meva mare res del meu quadre de ball, perquè per mi no hi havia cap problema.
A l'endemà al vespre en tornar de l'escola,. La meva mare m'havia esborrat del Gimnàs, no va ser fins molt més tard que m'explicà el perquè,
(Simplement perquè no era just que jo hagués estat fent el mateix ball durant tres anys per raons d'estètica, si estava preparada per fer més), això si ,se'n va anar directa a apuntar-me a una altre gimnàs.
El dia que vaig arribar al gimnàs de la meva vida, la meva mestra (la mestra de la meva vida) que es deia Isabel, era gallega, i de conviccions, em va apagar el llum del gimnàs desprès de presentar-me i em va dir, cierra los ojos, improvisación!
Em va posar una música i vaig volar.
Aleshores em va posar al meu grup per edat, però hi anava de franc al torn de les grans perquè eren poques, vuit hores de dansa setmanals que em van fer aprimar!
Tot això mentre veia aquella nena que semblava gitaneta a peu d'entarimat.



3 comentaris:

  1. que importante es que en algun momento de nuestra vida apareza alguien que nos anime a soltarnos... a danzar solos... en la oscuridad... sin norte ni sur... desde nosotros... sin mapas ni partituras, es decir nos enseñe a vivir

    un abrazo

    ResponElimina
  2. Muchas garcias, Iosu, si que es importante.
    Por más energia que le `pongas a las cosas.
    Un besazo.

    ResponElimina
  3. El gimnnàs de la meva vida, l'expressió no té preu.
    Aquí és on es veu la diferència entre un professor de gimnàstica i una MESTRA d'Educaciío Física.

    Salut i dansa.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?