divendres, 1 d’octubre de 2010

EL KEN FOLLET CATALÀ


 Imatge pròpia la meva Àvia Maria Sanz Moya amb el meu fill.

Qui m'havia de dir que l'expert més important sobre espionatge en Europa hauria pogut ser mai el centre de la meva sobretaula.
Quan he arribat a casa, la meva àvia escalfava el dinar, després s'ha assegut al meu costat, ha enfonsat la barbeta en les mans i li diu a la meva mare:
-Maria Pilar, la teua filla faria bones migues amb el net de "la bajoqueta"
-la bajoqueta? (li dic jo), sense massa temps a preguntar res més ella, continua.
Li guspirejen els ulls que els te blau fosc com una tenebra,  malgrat a l’estiu tenen el color del jade.
-Si, (diu ella) la teua rebesabuela com tu li dius "la bloggera" perquè llegia per a totes les del carrer, va donar-li el pis de Barcelona  a "la bajoca" , això va ser perquè li va baixar la faena a la Farga d'Hospitalet. Com que no tenien faena els van notificar que tot aquell que vullguera tornar al poble podia fer-ho amb una semana per avançat de salari.
Al cap dels anys ma mare es va trobar a la filla de la bajoca al "plàtano" i ella li va explicar que s’havia casat amb un home de Fanzara i estava allà estiuejant. Encara recorde a Ma mare quan va arribar a casa,i  ens va dir:
- a que no sabeu a qui m'ha trobat dalt del plàtano?-

tot just aqui l’he interromput tot dient: -iaia per l'amor de Déu, et pots trobar algu dalt del plàtano?-
.ché!! que el plàtano era un autobús
-ah! i s'havia trobat a la filla de la bajoca.
-Si, i li va dir que el seu fill major que li deien Domingo era escriptor, i que havia escrit una obra de teatre a Hospitalet que havia anat la Flor i Nata.
-iaia, m'he criat a Hospitalet i he vist poca flor i poca nata
La meva Mare i jo ja reiem mirant-la mentre ella perduda en els records continuava parlant, i es que els records li permeten respirar.
La meva àvia te 89 anys, i viu del seu mon, això li ho permet una  memòria espectacular i el seny molt ben posat, després amb una rialla oberta diu:
-         aixina que faràs el favor de buscar-lo que a estes altures ja deu tindre una editorial!
La meva mare i jo rèiem a cor que vols, i per provocarla li dic:
-         I que li escric iaia?
-         pues lo que li tens que dir és: que eres la besneta de Maria “la Chima”, i la neta major de Vicenç “el Chambero” que eres poetessa i que diu t'abuela que te publique un llibre
-         Recordes el nom, iaia?
-         I tant! Domingo Pastor i Petit.
I ja he pensat! Merda! Ara em tocara investigar si això que diu es real, com si no tingués feina acumulada ja. Però com que s’ho ha buscat m’he aixecat de la cadira, li he agafat aquella careta que se li ha quedat petita, entre pell i ós me l’he menjada a petons.  
El cas és, que després de dinar, i de portar a Marcel a "cole" tenia la imperiosa necessitat de buscar a l’escriptor, poso el seu nom a Google, i Eureka!
Déu meu, si aquest home és el KEN FOLLET català”


6 comentaris:

  1. ja saps que estic enganxada a la teva iaia, Deu meu quina vida més plena!! tu i jo hem de muntar un bufet de detectius jejeje

    ResponElimina
  2. I tant! pero las S S nooooooo!
    ja pensarem un nom xulo!
    Gràcies per quedar-te!
    petonassos que et fare en persona!

    ResponElimina
  3. no xuta el link (no comento res del Ken Follet que ja saps que no el salvaria de la cremà)

    ResponElimina
  4. t'arreglo el link
    http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=2854%20

    ResponElimina
  5. Gràcies clidice!
    No l'he llegit...
    Però crec que només per ser Català el millora considerablement, més que res ho he dit perquè escrivia sobre espionatge català.
    només era una similitud.
    Susanna, eres imprescindible!
    moltes gràcies Guapa!
    Marcel m'ha pres el PC!
    Petons a les dues.

    ResponElimina
  6. Qui ho diria que l'Hospitalet seria escenari privilegiat de novel·les de lladres i serenos. I que seria la Casablanca catalana.

    Ara que hi penso, no parlen el Corbacho i l'Adrià en llenguatge codificat.... ( Continuarà)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?