divendres, 17 de setembre de 2010

SOTA UN MATEIX BLANC

Sota un mateix blanc
enyorar un gest;
recolzar els sentits, tots
en una inabastable esquena.


Anhelar un fil de llum
en la clariana
que ens faci  visibles.


3 comentaris:

  1. El desig de no ser invisibles en un blanc que uniformitza ens fa tirar d'aquest fil de llum.

    ResponElimina
  2. Gràcies Rafel per venir! estic preparant un album per de la presentació de Sant Pere...
    a veure si men surto..
    mencanta aquest poema i perquè ho digui jo!
    tots estem sota un mateix blanc...
    una abraçada

    ResponElimina
  3. De vegades el gest és tan transparent, que ni el blanc no el veu... I quan esdevenim amb cara i ulls no ens reconeixem...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?