dimecres, 21 de juliol de 2010

CONVERSES I TRUCADES

-Sandraaaaa! telèfon!
Em dirigeixo al bolso, i després de remenar trenta butxaques, agafo el mini-mòbil maleint el minimalisme de la tecnologia. Era prou  fàcil  era localitzar aquelles totxanes que et posaves a l'orella.
Observo que a la pantalla diu:
-Josep Germà llamando...
-Ei, hola josep!
-hola!
-què passa?
-escolta tu te'n recordes que d'aqui dos dissabtes es casa la Maria?
-si
-I no se't oblida alguna cosa?
-hosti, si! el poema que ets el padrí!
-si, podries agafar un de Miquel Martí i Pol
-què?, ja el faig jo, es un moment si m'hi poso
-No, no, dels teus no
-cóm?,
-que no t'entèn ni Déu
-ah! clar, i si entres a Google?
- No, no l'esculls tu
-D'acord!.

Que no m'entenen no es nou, ja fa algun temps que ho vaig descobrir, Sobretot després de treballar el VIJAZZ, que vaig alçar-me cofoia i vaig cridar:
-Mamà! escolta això!
i jo regia, solemne recitava amb tot l'impetu i descobria aquella cara de circunspectes i uns lleugers assentiments de cap que t'indiquen, que: ni fred ni calor.
Així que, encara que ni el vulguin sentir jo no em quedo amb les ganes.
Que li llegeixi Miquel Martí i Pol  que la Sandra D diria....



JESUS I MARIA (31 DE JULIOL DEL 2010)

I en la incertesa de l'opció
amb els dits creuats
I en la nit, el silenci
I en el cotó 
I en l'esclat de plomes, 
tinc per tu un plor
i una rialla
una caricia 
si venen maldades
Una passa al teu silenci
perque no m'amollis la mà. 
Un després
I un Ara
tinc per tu
un viarany
on descobrir els paratges
que ens esperem. 
Tan si son desoladors
com la nit, més serena.

I si algun dia
veus que sóc un punt de llum
en l'horitzó, 
segueix la meva petjada
que un dia
en la incertesa 
de l'opció 
la meva intuició 
que -rarament em falla-
em va fer triar-te a tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?