TOT EL QUE PODRÍEM HAVER ESTAT TU I JO SI NO FÒSSIM TU I JO

Gènere: Novel.la
Títol : tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo.
Autor. Albert Espinosa




<<La meva  mare opinava que els missatges de text dels mòbils es la veritat en pocs caracters, perquè la gent s'hi escarrassa en explicar els sentiments sense que el cost sigui excessiu>>

La mort de la mare de'n Marcos (coreògrafa i de mentalitat lliure), provoca en ell la necessitat de viure cada minut, i el desig imperiós de prescindir de les hores de son per gaudir-ne.Es per aquest motiu que decideix comprar uns estupefaents que li anularan la son per sempre més.
El llibre es va desvetllant amb un llenguatge àgil i entenedor que barreja la quotidianitat de'n Marcos amb la filosofia de vida que li va regalar la seva mare.
Amb un curiosa professió: la de "mentalista" el protagonista es debat entre l'ètica i els interessos dels seus superiors.
L'humor no abandona cada un dels capítols que l'han confegit amb frases que evoquen el somriure per les que aconsegueixes veure a l'autor amb tota la seva dimensió.
Frases com, cito: que potser pots admirar una cosa que no enveges?, i d'altres no tan profundes però igualment evocadores de la rialla com:
<< De vegades m'han fet aquella pregunta tan inútil de:. qué t'enduries en una ila deserta?, i jo sempre penso e meu coixí i no sé perquè acabo dient:-un bon llibre i un vi excel.lent-
:)

A mi m'ha agradat molt.

Comentaris

  1. La teva ressenya, àgil i fresca, desperta l'interès per l’obra i et provoca la sensació de conèixer-la d’antuvi.

    ResponElimina
  2. jo l'estic començant a llegir. Considero que és una novel·la interessant, i plena de vida.

    ResponElimina
  3. una tarda i un matí... això és el que jo he tardat en llegir aquesta obra...
    jo em quedo amb això:
    ‎"- No és que faci fàstic, la confiança... -deia la meva mare sempre que algú la decebia-, la confiança no ha d'existir. És el relaxament el que provoca la devallada en qualsevol mena de relació."

    ResponElimina
  4. Gràcies Anònim per la teva aportació.
    Es el que te l'escriptura, l'autor llença una mol.lècula i s'espandeix com un efluvi en la sempre única ment del llegidor.

    ResponElimina
  5. Gràcies Sandra, ara encara tinc més ganes de llegir-lo :D

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars