dissabte, 29 de maig de 2010

L'HOME DEL GRAN VAS DE VI





L'HOME DEL GRAN VAS DE VI.
Visc en silenci.
Veig núvols i gavines sobre la mar. 
Les llunyanies se'm apropen.
Tot se'm fa lluny, de cop.
Bec un gran vas de vi
granat i m'adormisso,
mentre la tarda groga en el vinyet
es torna roja sobre la masia.
En ser demà serè encara més pobre. 



(Vent d'aram, antología de Joan Vinyoli. ed.La Butxaca)

2 comentaris:

  1. Bona tria de combinació entre el poema de Vinyoli i la imatge que reflecteix els colors dels versos.
    No comparteixo massa el pessimisme del poeta, però a vegades no hi havia/ha per menys.

    ResponElimina
  2. Gràcies Rafel, hi han moments per tot.
    Aquest era un de trist, però ja estic batent les ales.
    :) una abraçada

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?