dijous, 29 d’abril de 2010

VAN TRONTOLLAR UNS NOMS




Amb silenci d’espina,
traspuaven  hores per les natges,
degotàvem  mel, com una por.

Vam caure abruptes al vertigen;
van trontollar  uns noms.

4 comentaris:

  1. M'agrada el moviment que insinuen els teus versos, van davallant cap a la intensitat i els plaers suaus. Felicitats pel poema! ricard99 (última ronda)

    ResponElimina
  2. jo la trobo delicada, amorosa més que eròtica, no insinua erotisme, traspua unió, amor.

    salut i bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. L'erotisme expressat amb ben poques paraules. M'agrada.

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies pels comentaris!.
    Ricard; tu també ets a "Poetes a la Xarxa", esraria bé que poguessis venir..
    Joan; gràcies per la teva percepció, hi ha una mica de tot en el poema.
    Albert; Benvingut a la Crisàlide,m'agrada reduir els sentiments a la mínima expressió.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?