LA TEMPESTA
Va caure's un horitzó als peus,
fugírem a recer de la tempesta
cercant aixopluc rere un mur
de paraula incontrolada.
Vàrem cobrir-nos el llavi,
sagnant
per a almenys poder suportar
aquesta olor;
d'amor, putrefacte.
ABSÈNCIA
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quina força! Aquest desamor a flor de pell m'arriba a l'ànima...
ResponEliminaGràcies Bonica!, de vegades cal treure la ràbia per on sigui, i jo...la trec pel vers.
ResponEliminaLa ràbia la treus pel vers de "la paraula incontrolada".
ResponElimina