divendres, 19 de març de 2010

QUEDA'T

Imatge extreta de nisu.blogia.com


Amb el vers degollat,
callaré instint
avortaré l'impuls.
Potser...
 erma i callada
em voldries per alguna cosa.
No te'n vagis,
queda't.
 

6 comentaris:

  1. A part que la poesia em sembla molt bonica i amb molt de sentiment, que m'arriba ben endins... et contestaria:

    Vols dir?
    Si s'ha d'estar erm i callat millor que se'n vaig ben lluny! esgarrifances a flor de pell

    ResponElimina
  2. A veces el amor llega a convertirse en obsesión. Y estamos dispuestas a sacrificar mucho para quizá recibir poco.
    Bella poesía,

    ResponElimina
  3. Gràcias Madison y Carme per quedar-vos.
    Por quedaros.
    Es un poema en un momento de debilidad, porque luego, una no puede renunciar a lo que es:
    y para mi estar viva es poder decir mi verso.

    Tens raò Carme, he dubtat de penjar-lo perquè no podria estar ni erma ni callada, només quan se'm apagui la vida.
    Una abrazo
    Una abraçada Carme, que demà lluiré les teves il.lustracions!

    ResponElimina
  4. M'encanta aquesta poesia.
    Erma i callada...uffff MAI!!
    Gràcies per compartir-lo
    petonets blaus

    ResponElimina
  5. Petonets blaus, bonica.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Que el silenci no sigui per anul·lar-nos, només per gaudir d'una mateixa al quedar-te soles abans d'anar a dormir. Quin poema tan preciós!

    (Entenc aquest moment de debilitat com si fossi tu...tots en passem algun de tant en tant)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?