dimarts, 23 de març de 2010

POTSER DEMÀ...



Potser demà...
duré la sentida de la pell, teva
o m'enllaçaràs en la dansa més antiga.
Un Vals als llençols, 
potser demà
sords i cecs
la nit serà tan lleu
que no voldré despertar. 
Minúscula com una estrella
que se't fon a les mans.

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt la imatge de l'estrella que es fon a les mans. Quina fusió més intensa...

    ResponElimina
  2. ei, potser demà.. o potser avui!!

    millor avui que demà..

    ;)

    ResponElimina
  3. Moltíssimes gràcies, Mònica!
    si, eh, quan et fas petita, petita després d'haver estat llum.
    Eulàlia, avui sempre! però sino quedà més remei...
    Una abraçada per les dues!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?