dissabte, 27 de març de 2010

UN OCEÀ DE MEMÒRIA

 
Cada instant es una gota més que omple l'Oceà de la memòria, respires per inèrcia sense adonar-te de la capacitat que tel'oxígen per  t'omplir-te els pulmons.

Un oceà que batega en la nostra ment,i rep l’onatge d’una marea de lluna,.
A voltes penses que sí, que pot enfonsar-te però també fer-te emergir. Una altra opció es induir-te a descobrir un fons submarí., també pots surar en un mar tan infinit com l’eternitat.
Pretendre atansar l’horitzó d’una braçada, es inútil.
Al final t’has de deixar empènyer pel vent de l’esforç i pensar que cada dia, es una pàgina en blanc on escriure una vida de vint-i-quatre hores.
Aquelles gotes d’aigua bruta, que am
aguen el dolor,la pèrdua, la dependència, i la tristor no poden tacar el meu Oceà de memòria. Deixa que la brutícia s'arreceri als marges, les aigües profundes sempre resplendeixen en el fons.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?