Etiquetes

PENYAGAL



Desconeixes, roquissar d'aigua profunda
que l'ona que  t'erosiona,
és enfuriment de no existir-te.
Et vol d'arena , la mar, no,
la sorra  esdevè paraula.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Nuesa Literària12 de febrer del 2010, a les 9:47

    Poesia majúscula!

    ResponElimina
  2. Sandra D.Roig12 de febrer del 2010, a les 9:51

    Moltes Gràcies, Jeremies. Ens coneixem de RC, i dic:El.logi majúscul!
    :)

    ResponElimina
  3. GEMMA12 de febrer del 2010, a les 10:14

    Uf! M'agrada. I la foto preciosa, sento els cops de les onades. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Sandra D.Roig12 de febrer del 2010, a les 12:40

    Moltes gràcies, GEMMA! Molt bon cap de setmana!,

    ResponElimina
  5. Antoni Casals i Pascual13 de febrer del 2010, a les 3:41

    Hola Sandra, m'agrada el poema però crec que hi ha algun problema amb la puntuació que el fa difícil d'entendre a la primera. En concret, el punt i coma després de "és" al segon vers. Ho interpreto com un error tipogràfic.
    Una abraçada i endavant!

    ResponElimina
  6. Sandra D.Roig13 de febrer del 2010, a les 8:12

    Moltes gràcies, Antoni!.
    Modifico, ja.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Rafel14 de febrer del 2010, a les 4:24

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Rafel14 de febrer del 2010, a les 4:25

    La mar no et vol d'arena, però és inútil. La sorra arribarà a recer i omplirà de paraules els versos d'una amagada cala.

    ResponElimina
  9. Sandra D.Roig14 de febrer del 2010, a les 11:09

    Companys, moltíssimes Gràcies.
    Rafel, (preciós).
    Modifico el poema, arrel d'una suggerencia.
    Ja sabeu que vaig treballant, i que sóc molt experimental.
    A veure que tal...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. assumpta14 de febrer del 2010, a les 11:32

    Una fotografia magnífica i el poema a mi m'agrada tal i com ara està. Perfecte!
    ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars