divendres, 12 de febrer de 2010

PENYAGAL



Desconeixes, roquissar d'aigua profunda
que l'ona que  t'erosiona,
és enfuriment de no existir-te.
Et vol d'arena , la mar, no,
la sorra  esdevè paraula.

10 comentaris:

  1. Moltes Gràcies, Jeremies. Ens coneixem de RC, i dic:El.logi majúscul!
    :)

    ResponElimina
  2. Uf! M'agrada. I la foto preciosa, sento els cops de les onades. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, GEMMA! Molt bon cap de setmana!,

    ResponElimina
  4. Hola Sandra, m'agrada el poema però crec que hi ha algun problema amb la puntuació que el fa difícil d'entendre a la primera. En concret, el punt i coma després de "és" al segon vers. Ho interpreto com un error tipogràfic.
    Una abraçada i endavant!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Antoni!.
    Modifico, ja.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. La mar no et vol d'arena, però és inútil. La sorra arribarà a recer i omplirà de paraules els versos d'una amagada cala.

    ResponElimina
  8. Companys, moltíssimes Gràcies.
    Rafel, (preciós).
    Modifico el poema, arrel d'una suggerencia.
    Ja sabeu que vaig treballant, i que sóc molt experimental.
    A veure que tal...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Una fotografia magnífica i el poema a mi m'agrada tal i com ara està. Perfecte!
    ;)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?