dilluns, 22 de febrer de 2010

FENT HAYKUS AMB EL MEU FILL.. (PERSONAL)

Anava per casa en pijama, comptant sil.labes, tenia un haykú al cap. Encara al llit, anava comptant amb els dits, quan el meu fill m'ha dit:-
-Però que comptes?-
-Frases- li he respòs
-Per a què?-
-Faig un haykú,-
-digame'l-
- A veure... bres-so-la-l'o-na veus? 5
des-so-ta-l'ar-gent-lu-nar 7!
i, ar-gi-la-fon-da, t'ha agradat?
-sí, jo en vull fer un!-
donçs proba, pensa una frase que poguem fer en 5 cops de veu-
Després de diverssos intents ha dit:
-la tinc!-
-si?, digues!-
-for-mi-ga-xi-na-
-jajajaja! un haykú d'una formiga?-
-xip-
-A veure?, (amb els dits) for-mi-ga-xi-na 5!!!, molt bé Marcel!, ara... hauríem de pensar coses que fa la formiga, i dir-les en una frase de set cops de veu, que fa la formiga?-
-camina en renglera!-
-uix! aquesta no val-
-mmmm tragina tot el menjar!-
- a veure... tra-gi-na-tot-el-men-jar quantes hi van?-
-set mama!-
-mot bé!-
-ara... quina forma te la formiga?-
-es negra i te una rodona, i una altra rofona, i una altra rodona-
-vols dir?, tantes rodones?,ara n'hem de trobar una de cinc-
mmm ne-gra-ro.do-na, cinc mama cinc!
eis! ja tens el teu primer hayku!, ara l'hauries de dir tot...
-mmmm formiga xina
traginA tot el menjar
negra rodona. -

-tatxaaaaannn! molt bè! i ara apaga el llum que demà tens cole-
-Bona nit, mama-
-Bona nit amor-.

8 comentaris:

  1. ara ja li pots ensenyar i/o llegir Les formigues de Salvat Papasseit

    ResponElimina
  2. Segur que l'entendria millor que jo, fa molts anys vaig anar a un recital i vaig sortir blanca, era una barreja de'n Papasseit i brossa.
    m'hi tornare a posar!

    ResponElimina
  3. La literatura també pot ser un joc :-) Molt ben fet!

    ResponElimina
  4. Només te 4 anyets, i he al.ucina't com buscava frases, tot i que ni jo sé correctament la mètrica catalana.
    Gràcies, P!
    :)

    ResponElimina
  5. Hola, Sandra:
    Los niños han venido a nuestro mundo para enseñarnos, entre otras cosas de la vida, haikus.

    A mí también mi niña me sugirió uno, sin ser consciente de ello, una fría mañana mientras desayunaba. Como somos inseparables, también lo son nuestros haikus y yo le puse el mío delante. Suena así:


    "Pregunta infantil
    en mañana de invierno
    de madrugada:

    ¿Por qué es tan corta
    la noche en el invierno
    cuando hay escuela?"

    Un beso.
    Julio

    ResponElimina
  6. Sin problemas... tu hijo hará ciencias y letras... ¡todo en uno!

    m´agradat molt

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Iosu!
    Benvingut a la Crisàlide.
    Ojalà perdure esta curiosidad por todo.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?