dimarts, 5 de gener de 2010

LES MEVES NITS DE REIS.


Tenia dos anys, quan ses Majestats els reis Mags d'Orient, van regalar-me aquest tricicle, devia ser aquest el motiu principal per el que jo tenia aquesta cara de felicitat sublim.

El sis de gener de 1993.
Moria el meu avi, va despertar-me el crit enfurit del meu germà de l'habitació del costat, tenia, aleshores divuit anys i no van caldre explicacions.
Tota la meva família m'envoltava, eren vorejant el llit, ofegats en llàgrima.
Algú va barbotejar les paraules:
-El iaio es mort-. Però no acabaven d'eixir.





El sis de gener de 2000.
Moria el meu nebot, als 19 dies.
Havia nascut amb greus deficiències cardiovasculars.
Aquell any i després de molt de temps, vaig escriure una carta als reis, demanant que el millor que podien regalar-li a ell, fóra la força per a sobreviure de l'operació a cor obert.
Ells van considerar, que lo millor era que no hagués de patir més.

El sis de gener de 2010.
He plorat com una nena, a la cavalcada dels reis dels Monjos, de fons sonava la banda sonora de "'historia interminable".Pelicul.la que em va dur a veure el meu avi, per cert.
En Gaspar, i en Melcior, duien una mata de pèl que els cobria el rostre i bona part de l'esquena. Fet que suposo, ha tirat enrere a alguns nens, disposats, i superada l'emoció inicial de donar-los un petò.
La gent s'ha amuntegat directament als peus de Baltasar, que ha tingut un èxit clamorós.
Arribant al tron, i a la cua on ens esperàvem per fer-nos la foto, el meu fill ha exclamat desesperat:
-Mama! no tenim la carta!-
-La carta?, jo la teva, l' he enviat per e.mail- li he contestat. S'ha quedat mig convençut.
Quan li ha tocat a ell, ha pujat neguitós, com si hagués vist a caure una estrella, però tot i aixi, en el moment que Baltasar, ha dit:
-Ui! que niño más bonito- (Baltasar era de cuba).
El meu fill amb un feble filet de veu, li ha preguntat:
-Ha recibido el email de mi madre?-.
Clar, jo no havia caigut, no fos cas que, no anés bé internet, i ell es quedés sense res.
Baltasar ha deixat anar un:
-como?-
I jo ràpidament i àgil, directament li he respòs:
-Si, su majestad, el correo electrónico que le mandé con la carta de mi hijo!-
-Si!, claro que si que lo he recibido-.Després no ha pogut contenir-se la rialla, i ha sortit a la foto,  brillant.

Ja ho tinc tot a punt, per veure la seva carona de felicitat, tot i que per dins no puc parar de pensar en altres nens, i en altres sisos de gener.
El dolor ha d'existir per a percebre la felicitat.
:) Us abraço.

2 comentaris:

  1. sé que algun record,
    se que alguna por
    encara pot vivir entre tu i jo
    sentiré la teva veu,...

    ResponElimina
  2. Un petó i una abraçada, Sandra.
    Que el somriure del teu fill t'ajudi a anat tancant ferides del passat.
    Que el 2010 sigui molt venturós per a tothom!!!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?