dimecres, 27 de gener de 2010

EXPERIMENT EMPÀTIC. (VIOLÈNCIA DE GENERE)



Recordo quan m’engolies d’una besada, jo apretava els ulls molt fort i pensava que eres pres de la passió, va ser mes tard que vaig aprendre que era una conducta estudiada.

Precedint a una embranzida de tempesta, recordo que em trencava sobre el llit com una nina de porcellana, vaig caure de dalt a baix del moble trencant-me en mil bocins.
Després vaig reprendre l’acció covard d’acompanyar-te amablement a que em deixessis, i cada intent d’allunyar-te culminava en un intent de suïcidi només per dipositar-me sobre l’esquena el pes de la teva frustració, deixa’m dir-te que no era culpa meva.
Que jo t’estimava amb calma, com un llac on caminar, potser no era una tempesta sí.
Però hi havia quelcom dolç i submís en el sentiment. Massa submís.
Hauràs notat que no tens negativa davant qualsevol episodi de sexe capriciós, en qualsevol lloc i de qualsevol manera, vaig descobrir ben aviat que negar-te’ho no servia de res, per tant trenca’m que m’és indiferent, ja soc buida per dins.
Hauríem d’arreglar l’armari de la cuina, va quedar desmantellat dels últims cops… de quan no t’agradava que hi havia per sopar, i la factura de l’atac de ira es va cobrar dues portes d’armari i tres plats.
Pel demés estic be, les visibles curen lentes, i la veïna em duu el dinar a casa, alguna vegada ho hem parlat, que soc molt jove i bonica i hauria de deixar-te, i ho faria…
Sinó fos perquè series més condemna que la pitjor de les presons.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?