divendres, 22 de gener de 2010

CONNEXIÓ LLUNÀTICA




Aquesta esceneta era una de les que m'encantava dibuixar, a tot arreu pintava connexions llunàtiques.
Pensava que al mon, hi hauria algú que connectaria amb mi, i que sempre ens podriem demanar ajuda.
Es només qüestió d'atzar, però hauria d'anar trencant conexions llunàtiques, perqué al cap i a la fi.
Una també pot veure la lluna sola, que es prou gratificant.
El meu fill, que es qui m'ha demanat el dibuix m'ha preguntat:
-som tu i jo?-
-No, amor. Ets tu i la teva nena de gran- (el primer que m'ha vingut al cap) i  m'ha dit:
-Jo no en tindre de nena, mama!-
-Ah, no?-
-No, som la Maica i jo!-
-Ah!, i no sera la teva nena?-
-No, mama. La Maica es la maica, i jo sóc jo. que no es meva! tontorrona!
-Aham!, així m'agrada!-

4 comentaris:

  1. M'encanta! De veritat m'ha agadat moltíssim ainsss. A vegades també va bé estar sola en el camí i mirar als astres, els quals ens parlen i ens comuniquen amb tot equilibri i tranquilitat cap a on tirar.
    Petonets bonica

    ResponElimina
  2. Caram, el teu fill!!! Els nens donen moltes lliçons. Si els escoltéssim més....

    ResponElimina
  3. Anònim! gràcies pel comentari, petonets per a tu també. :)
    Isabel, si el meu me'n dona unes quantes.
    Intento re-inventar una nova educació, tot i que mai s'esta preparat del tot per a la vida.

    ResponElimina
  4. Bonica sóc la bbbllum l'anònim d'abans i mai s'està preparat per educar a un fill, no hi ha manual d'instruccions... ho fem el millor que sabem i podem oi?
    Et torno a dir que m'encanta l'escrit
    petonets blaus petitona

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?