dissabte, 2 de gener de 2010

AL VELL MIG DE LES SINES



Mai més,
preguntaré on eres,
perqué sempre has entrat d'esquitllentes
als meus somnis.
Es allà,
on et trobo,
i allà on atanso la mà al teu rostre
on et calmo,
ofego les cabòries.

Mai més,
preguntaré amb qui estás,
o si estas amb algú.
perqué estas assegut amb mi
al vell mig del meu pit,
a voltes el teu nom m'esclata les sines.

Et penso amb un somriure a mitja llum, 
fonent les prtensions perqué no t'angoixin. 

Ets lliure, amor.

3 comentaris:

  1. És molt bonic, hi has deixat molt de sentiment en les paraules.
    Gràcies

    ResponElimina
  2. Navegant per Internet, he trobat el teu blog. Em dic Israel Clarà i sóc poeta i editor de Barcelona i, lamentablement, contradient el que t'ha dit el comentari anterior, aquest poema és dolent i mostra una persona que no sap escriure. Primer de tot, millora l'ortografia i després no escriguis sobre coses tan amanides ni banals. Et cal molta feina i molte slectures i treball. Aquesta poesia és directament dolenta. Em sap greu. A treballar i a millorar toca.

    ResponElimina
  3. Senyor Clarà! quin honor!.
    Gràcies de tot cor.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?