Es inevitable no enfonsar-me més enllà dels teus ulls,
aquesta mania meva d'enaltir les virtuts quotidianes
em duu la pèrdua de la percepció real dels fets.
Un pòsit ambre
barreja de melangia i il.lusió.
quin fàstic de matèria
sempre amb cabòries
em declaro en estat d'al.lienació mental transitòria,
espero.
