Whitman.

Walt Whitman.

LA TEVA MIRADA

Em miraves als ulls, penetrant,
en el més profund de la meva ànima.
Al cristall blau de  pupiles
Es reflectia la meva imatge.

Em miraves i vas demanar tremolosa
que un t'estimo, sorgís dels meus llavis,
però ells ja no tenen més paraules
els cops de la vida els han tancat.
Em miraves i el teu cabell s’eriçavA

i una gota rodona a la teva pupila

va eixir, d'un cor trencat
va caure recorrent la teva galta.
Em miraves i el teu rostre amarat
                                                                              m’ exigia una paraula, una resposta,

vaig mentir dient t'estimo

per guanyar de la teva cara un somriure.