dimarts, 29 de desembre de 2009

TRAVESSANT ESTACIONS

Camino d'esquitllentes, travessant les diferents estacions del temps.
Trepitjo els camins, on la vida hi havia disposat bocins de vidre per a tallar-me les plantes.
Jo que caminava fremint, esfereïda observant un mon que s'alçava d'empedrats inacabables que tan sols em permetien cercar el final del traçat. Tot d'una sóc capaç de córrer, saltar els vidres, filtrar l'ull per les escletxes i fitar que hi ha un més enllà, ara.
Aquí mateix, esperant-me, complaent, un sol que ha fos les absències,deu ser que s'han podrit sota la neu les angoixes, i tot just, ara.
En la meva pàgina d'avui he reforçat les ales, no per a quedar-me quieta i captiva.
Per emprendre vols més alts, altres perpespectives.
Res m'atura, jo vaig al nord. Al nord dels somnis.
On, algun dia viure en el meu racó de mon, i podré sobreviure respirant les històries.
Pintant personatges i enamorant-me d'ells i d'elles, i plorant per la història que ja barrino, i es desprèn  de la matèria gris.

1 comentari:

  1. M'han agradat molt les teves reflexions.
    Les trobo molt positives.

    Buscant la llum. Reforçant les ales.
    Papallona que surt de la crisàlide.

    Ja veus que et segueixo per tot arreu.

    Un company relataire:

    Nôcnera.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?