dijous, 3 de desembre de 2009

TINC UNA MÀ PETITA

Tinc una mà petita,
una veu que dispara frases
que inventa mots,
i conceptes
que em sotmet a tothora a proba.
M'eixuga aquests ulls de pantà,
m'abraça i em xiuxieja
fins que esclata la rialla enmig la llàgrima,
talment ,
com quan ell cau,
i s'esgarrinxa.

Ben mirat.
m'ha estimbat el bofarut de la vida.

3 comentaris:

  1. A les mans petites hi ha, segur, una extraordinària confitura.

    ResponElimina
  2. Molt maca la teva poesia, cada dia hem sorprems gratament més, una abraçada del teu amic gironi

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?