diumenge, 25 d’octubre de 2009

MANS


Puc explicarte el silenci,
m'amaïnes les pors,
m'esclarisses les cabòries.
M'esquerdes la carn,
Hem llepes la ferida,
m'endolceixes la saliva,
m'encens l'entrecuix,
Puc donar-te la mà
que m'atura en les fugides de l'incomprensible.

2 comentaris:

  1. Aquest comentari es de l'Onatge.
    Els teus poemes son com un testament de sentiment,vida per vida. Son la lluna de les teves marees indòmites,els somnis al ritme de batec del teu cor, la sal als llavis, la ferida a la carn, el gran viatge, la tempesta de l'amor en temps de calma, la nit de la teva estrella, la celístia de la teva sensibilitat.
    et desitjo que arribis a temps al teu temps, No eixis mai d'empeltar vida a la vida.
    Visca la terra.
    Onatge.

    ResponElimina
  2. Hola Cèlia al final he arribat a tu... Subscric paraula per paraula tot el que et vaig dir aquell dia en el comentari de més amunt... Les Teves papallones tenen molta llum...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?