dimecres, 14 d’octubre de 2009

EL CAMÍ DE LA TARDOR



Vine,
on poguem amagar-nos les agulles clavades,
on les petjades son emisàries. 
On  l'aire tebi
ens acluca els ulls,
polsejant-nos daurats,
i el brisall du dents de lleò
sobrevolen desitjos.
Vine,
al camí de la tardor
que anuncia
l'inici d'un idili.

2 comentaris:

  1. la tardor facilita un camp excelent per bonics texts i fotos també precioses. però jo, digue'm masoca, preferixo l'estiu de totes totes.

    ResponElimina
  2. Sandra, la teua visita m'ha alegrat molt. No estic en un bon moment per a esriure. Tu sempre te'nsurtes molt bé. Aquest poema és fantàstic.
    Vaig a donar un cop d'ull a la resta aban que em reclamen. Ara tinc molta feina a casa i a l'escol.
    Una abraçada.
    Joana

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?