dimecres, 21 d’octubre de 2009

DES D'UN CAU D'ESTRELLES



Escric nua,
des d'un cau d'estrelles
on albiro
el sentiment
com a marea de lluna
d'ulls que s'eixamoren,
remuguen la solitut,
plouen passats,
 s'encongeixen i creixen,
on neixen i moren
les esculleres que arrepleguen,
els dies,
i van
i venen
com ones,
alguns mots
miralls convexes
que reflecteixen
de prisma
el meu estat.

5 comentaris:

  1. m'agrada això de "ploure passats". jo parlaria amb el cel i, que enlloc de la pluja d'avui, que ens llençi passats ben feliços i gens melangiossos.

    ResponElimina
  2. un plaer llegir-te i conèixer-te...
    ha estat un vespre molt agradable...

    foins aviat!

    ResponElimina
  3. Per mi també mar, ha estat un vespre màgic! acabo d'arribar i encara tinc un somriure als llavis... fins aviat!
    :)

    ResponElimina
  4. Avui el prisma reflectia felicitat des de moltes baranes.

    Encantat de llegir-te i conèixer-te.
    Rafel

    ResponElimina
  5. Igualment Rafel! com canvia despres d'haver-nos vist! un plaer, i un honor.
    una abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?