dimarts, 22 de setembre de 2009

PASSADISSOS CRUIXENTS DE SOMNIS



Va arribant la tardor d'esquitllentes. En una altra página vaig demanar a la gent en un post, que resumissin en un sinónim el que per ells era la vida.
Recordo una definició, la vida es un paratge plè de fulles ocres i daurades, anunciant la tardor.
I per a ell, es aquest poema.



M'he desfet
d'espelma fosa,
arriba la nostra tardor
i la teva,
i les fulles,
passadissos
cruixents de somni,
arriba una mà,
prenla
si mires enrere no podrás saltar l'abisme.
Respira fons i salta
amb tot el teu impuls,
aviador,
sempre tindrás més que res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?