NO T'ENAMORIS D'UNA POETA.

Tendim a pensar que, els sentiments son inamovibles al llarg del temps. Ells també s'erosionen, al ritme de la gravitació de la terra.
Avui, potser et dic que t'estimo, però demà serà una mica menys, fins i tot podria ser que, algun dia, ja no ho fes gens.
Mai he sabut perquè quan he explicat els meus sentiments, l'implicat en qüestió interpretava que moriria d'aflicció.
No entenc, aquest costum de sentenciar sentiments per sempre, i de rascar-nos el pit els uns als altres amb una cullereta, furgant si aquell sentiment encara hi és.
El que vaig dir un dia pretenia fer feliç en aquell moment, i aquesta es una de les meves capacitats, precisar sentiments i emocions, o almenys intentar-ho.
Trobar les paraules exactes que deixin en l'aire aquesta sensació viscuda en un moment, o per viure encara. Intentant profetitzar des de la meva humil e ignorant visió del mon.
I no sóc extraordinària, ni diferent, només tinc una llengua que esclata sinó diu el que sent.
Crec el que dic, però no, tranquil, això no condemna per sempre.
No moriré de gana, ni em penjaré un cartell al coll, dient: -salveu-me o em moriré d'amor!-, i si has cregut fil per randa, cada paràgraf d'allò que vaig dedicar sàpigues que els versos,son temporals, com les estacions.
Allibera't de compassions, seràs més feliç i aniràs lleuger de responsabilitats.,