dilluns, 14 de setembre de 2009

A L'INVERSA


Com que sempre escric poemes lírics, a les meves fonts d'inspiració imaginàries, que per imaginàries son desagraïdes.
Aquest poema es diu a L'inversa, perqué es el que m'agradaria que m'escrivissin a mi.
I a vosaltres? de quin poema en voldriau ser l'inspiració?. Va... escriu-ne un!
Sóc una gota de pluja
basculant en la teranyina d'un mot dolç.
Jo, que duc l'emboç de totes les vides.
Voldria haverme'n guardat alguna
per tu.
Que ningú pensi que es prepotència, es que s'esta convertint en un blog moix, I no seria macu que et diguessin això. ?


5 comentaris:

  1. És maquíssim que et diguin això, Sandra, però ara mateix, jo no m´inspiro gens amb mi mateixa, jejeje.M´agradaria que em diguessin coses tendres i profundes, que em fessin posar la pell de gallina, però com comprendràs...
    no em sortiria res d´aprofitable.
    Tu ets poetessa i et pots posar en totes les tessitures,pels que no ho som és més difícil.
    Però la proposta és molt bona i original, segur que hi haurà algú que farà que aquest blog sigui més interactiu, més del que és.
    Per mi de moix no en te res.
    Un petó, guapa.

    ResponElimina
  2. Hola Sandra, no hi he pensat mai en què m'agradaria que em diguessin, però ja que ho preguntes...

    Ets la fulla de
    la meva tardor.
    El silenci que
    du el vent.

    Ets la carícia
    en la solitud
    de viure...
    Ets passatger
    com la pluja
    dels núvols.

    Bé, callo perquè podria seguir però no m'agradaria semblar pretenciós...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Pais, l'altre dia una nena nova al cole va estar jugant amb el meu fill. Em deia que: A classe deien que venia de un mundo desconocido perqué ve de Sabadell, ja veus!.
    El cas es que sense adonar-me li vaig dir:
    -tu no saps que tota dona te un pais secret?, i se li van encendre els ulls, mentre li explicava que havia descobert el teu Pais secret.
    Aixi que t'asseguro que fas poesia, de la que se't queda endins.
    Gràcies pels coments, una abraçada.

    ResponElimina
  4. Ets l'onatge de RC?, Benvingut a la Crisàlide!
    no sembles pretenciós, pocs hi han que dediquin poemes a un ooeta o poetessa, saps quants versos has dedicat?, a mi alguns per exemple.
    No no es pretenciós estimar-te una miqueta.
    Quan diem les coses en veu alta, asumim, i de tant en tant toca pendre consciència que un mateix es tot el que tens.
    una abraçada.

    ResponElimina
  5. No goso pensar què em plauria,
    he anat deixant els somins
    estesos al llarg del camí.
    Potser eren engrunes a tall de fita:
    m'havien de servar la ruta de retorn.
    Si algú em diu de tard en tard
    uns mots amables em desperta
    un somriure agraït.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?