diumenge, 27 de setembre de 2009

EL POU DEL DESIG




Retorn irrevocable a la magnitud de les paraules, perquè foren elles les que, ens van induir a la confusió. No sabiem que ens cercàvem, girant el.liptics en un pou fosc, on les corrents de l'aigua no han fet més que allunyar-nos a cada braçada.
Jo sentia el meu nom, en l'eco de la gruta, i em debatia preguntant-me on series,
-Senties tu cóm et buscava?-, -Com anava trepitjant curosa les grutes per arribar fins on t'intuïa?-.

Decideixo que m'assec a sota d'aquesta escletxa, a esperar que em trobis, a esperar que les corrents d'aquest pou, que ens desgasta, i ens sacseja ens doni l'oportunitat de creuar un pont de la mà.
Prego perquè resisteixis, la pressió de l'aigua que t'ofega i surtis de tant en tant a la superfície per tal, de respirar del meu oxigen, fins que algun dia pugui atansar-te la mà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?